Hi vaja lieu, si vol
Quela no muyrab dol.
que anas a ella.
Frondino, prech te que moltes vagades liges aquestes letres. Yo he dupte que a tu no *[f. 44] oblit souen de mi, e oblidant te de mi, la angoxa de ton desir passa, e no as cura de venir. E si aquesta ligs, molt creu que despertara lo teu voler adormit en la tua triga. Les tues letres son a mi pler e consolacio, car me demostren la tua benuolensa e ferma amor. E sapies que per vn gran temps apres que les he rebudes, son a mi axi com a vianda de molt plasent sabor quim dona gran confort e ab aquelles me fas axi apartar moltes hores en lo dia, posant sobre elles los meus vylls qui nos sadoylen de aquelles veure. E legint les moltes vagades, encara semblen a mi a cascuna hora noueylles, no per tal que nom vaja lo cor a aço que he lest en aquelles, mas lo plaer quen he mes nouell aytantes hores com les gart. E sapies que no les puix lexar, ans per molts dies port aquelles amagadement sobre mi. E cant no he loch on les pusca legir, si les vull veser o tenir entre les mies mans; pero moltes veus, cant les he legides, me donen gran dolor, car se que tu vius trist ab desir de mi, e les dolors que tum scrius me fan doblar les mies. Cant yo sgart lanell que tu mas dat, a mi fa gran goig, pensan com la tua ma lo mes al dit on lo port; mas puys son molt trista quant pens que ha molt que tu lo mas dat, e no te vist. Gardan aquell apeyll tu, axi com si eres ab mi, e fas sobre aquell les complantes mies de tu, e cant
