Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.




1—Així que el sol amb son roent mirar
l'últim adéu a l'alba en plors li diu,
Adonis galta-roig se'n va a caçar,
que és son amor, puix de l'amor se'n riu.
 Venus, folla, s'apressa per trobar-lo
 i atrevida comença a festejar-lo.
 

2—«Oh—diu ella,—tres cops més bell que jo,
flor del camp que excedeix les més flairoses,
més que l'home i les nimfes seductô,
rosat i blanc més que coloms i roses!
 Natura en fer-te i superant-se ardida,
 mostrà que amb tu té d'acabar la vida.