Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/16

3—«Digna't, preciós, de ton corcer baixar,
embridant-li a l'arçó la noble testa,
i en premi a tal mercè et faré provar
de mil secrets l'emmelosida festa.
 Vine a seure on no fiblen escorçons,
 i un cop amb mi t'ofegaré a petons.


4—«I no temin tos llavis sacietat,
ans més fam, quan a plê els vagi enrogint
i entelant-los l'ansiosa varietat
de deu besos com u, i un llarg com vint.
 D'una hora et semblarà un gran jorn sencer,
 passat en tan encisa-temps mester.»


5—Diu, i li agafa la suosa mà,
indici de vigor i jovenesa,
que ella, tremant, creu bàlsam sobirà
i elixir terrenal d'una deesa:
 i en ple desig, treu de l'anhel braó,
 i arrenca del cavall al bell minyó.


6—Té a un braç, les regnes del corcer fogós,
i amb l'altre ben junyit al jovencel,
que enrogeix amb el geste desdenyós
de qui no és per tal joc o es sent de gel:
 ella, roja i roenta; i arborat
 ell de vergonya; mes d'esprit glaçat.