15—Amb tal promesa aixeca el noi la faç;
mes com peix que alça el cap damunt de l'ona
i en ser vist torna ràpid a enfonsâ's,
així a ella ofereix ço que ambiciona,
i a punt ja els llavis d'ella per la paga,
ell tanca els ulls girant-se, i se n'amaga.
16—Mai sentí vianant al raig de juny
set com la d'ella pel favor promès;
veu a prop son desig i se li esmuny;
s'enfonsa en aigua, i crema tota en pes.
«Pietat, pietat, infant de glaç!—li diu;
sols demano un petó! Per què ets esquiu?
17—»M'ha cobejat, com et cobejo a tu,
fins el déu cruelíssim de la guerra,
el coll del qual no ha fet vinclar ningú,
passejant son triomf sobre la terra:
doncs jo l'he vist retut, fet esclau meu
pregant ço que, segons prec, vol ésser teu.
18—»Son gran capell encimerat, sa llança,
i el fort escut, decoren mos altars,
i ha après, per plaure'm, arts de joc i dança,
i els deports i facècies dels joglars:
tabals, penons, lluitar, tot ho ha avorrit;
son camp soc jo, sa tenda és sols mon llit.
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/19
Aquesta pàgina ha estat validada.
