23—»Si jo fos vella o lletja i mal girbada,
aspra, esquerpa, torçuda i rogallosa,
o baldada, insensible i ja gastada,
o una xorca sac d'ossos i ull plorosa,
raó tindries per fugir de mi;
mes sent com so, per què avorrir-me així?
24—»No hi ha arruga en mon front; pots veure-ho bé;
mos ulls són sempre vius: d'un blau fulgent;
ma beutat, com l'abril, cada any revé;
mon pit és ample i fi, ma sang ardent.
Si ta mà em pren la mà de dolça pell,
creuràs que es perd o es fon en ton palmell.
25—»Vulgues que parli, i et tindré sospès;
o, com fada, que tresqui sobre el prat;
o, com nimfa, amb el llarg cabell estès,
que danci airosa sens deixar petjat...
L'amor és esperit que el foc nodreix,
lleuger, sens pes, que voleiant llueix.
26—»Mira, en prova, aquí on jec en llit de flors:
dèbils són, i com troncs m'estan servant;
dos coloms se m'enduen sens esforç
de l'alba al vespre per l'espai volant...;
i essent l'amor tan voladiç ¿cóm/és
que sols, bell noi, t'agreugi a tu son pes?
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/21
Aquesta pàgina ha estat validada.
