Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/22

27—»S'és ton cor de ta ɐɹɐɔ enamorat?
Ta mà dreta és per l'altra font d'amor?
Llavors aima't, i hau-te despreciat,
pren-te el seny, i del furt treu-ne tristor.
Narcís va perdre's ell mateix, volent
besar sa pròpia imatge en la corrent.


28—»L'antorxa és per fer llum, la pedra hermosa
per lluir-la, lo bell per ser fruït,
i per goig d'odorat l'herba flairosa:
ço que creix sols per sí, creix sens profit.
Plantes fan plantes; la beutat, beutat;
t'engendraren? engendra: hi ets forçat.


29—»Com vols fruir dels béns del món, si tu
no li deixes al món fruir dels teus?
Per llei de vida, deus donar-la a algú
perquè puguis reviure en tos hereus,
i, mort i tot, conviure amb els llunyans
en les còpies vivents de tos encants.»


30—Presa en suor, dient això es sentia
Venus, car l'ombra abandonà aquell lloc,
i Tità, fadigat i en ple migdia,
ardent guaitava'ls amb sos ulls de foc...
i aixís Adonis sos corsers guiés,
i ell, prop de Venus, en son lloc jagués!