43—Quin camí pot empendre, què pot dir,
si tot ho ha dit i els mals s'han fet més greus?
Passa el temps, i ella sent que ell vol fogir,
frisant-se per lliurâ's dels braços seus.
«Pietat!—sols diu—Pietat!»—I el cavaller.
l'empeny i se'n va dret a son corcer.
44—Llavors... mireu! Des d'un tocant brossall,
una euga jove, de bon port, fogosa,
veu el d'Adonis mal inquiet cavall,
i amb renills i esbufecs s'acosta airosa:
i en sentir-la, el cavall la regna trenca
d'una estrebada, i envers l'euga arrenca.
45—Salta imperiosament, renilla i bota,
i romp l'obrada cingla en un instant:
pica d'unglots, i apar que el so rebota
de dins de terra com d'un tro esclatant;
trenca entre dents el mos de ferro, i es treu,
dominador, ço que el menava arreu.
46—Ses orelles es drecen, la crinera
s'enrulla ondosa en son bell arc de coll:
beu aire per sos nassos, i en fumera
vaporosa el retorna a l'aire moll;
i els ulls, que altius flamegen, fan palès
l'ardor que el mou i son desig quin és.
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/26
Aquesta pàgina ha estat validada.
