Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/25

39—Tot dient-li: «Estimat! Puix l'ocasió
en clos d'ivori per a mi et tancà,
seré jo el parc, i tu mon cervató;
peix a ta guisa per muntanya i pla;
 pastura els llavis: i si et semblen secs,
 davalla i trobaràs dolcíssims recs.


40—»Dintre del clos no et mancaran delits:
herbatges fins i platxeriosos camps,
belles comes sorgents, sots abscondits
on soplujar-te contra trons i llamps...:
 plau-t'hi doncs, puix el parc és enciser
 i no temis lladrucs de cap llebrer.»


41—Oint això, somriu ell desdenyós,
i mostra en cada galta un bell clotet
que obrí l'Amor, per heure—si algú fos
gosat d'occir-lo—enterrament perfet,
 segur de viure, puix jaient allí,
 en estatge d'amor no es pot morir.


42—Aquells niuets, aquells abims galants,
bocaoberts xuclen d'ella tot delit,
rebent nou cop la que era morta abans:
i si era folla abans, d'on treure esprit!
 Pobra reina d'amor, que es veu forçada
 a amar la faç que li somriu airada!