35—»Qui soc jo perquè em miris desdenyós,
o quin greu mal contra mos precs t'acut?
D'un bes, què pot venir-te'n? Parla, hermós;
però parla bells mots o resta mut.
Do'm un bes: i si els meus els vols bessons,
et daré, i un de torna, dos petons.
36—»Mes no! pintura morta, marbre fret,
ídol de bell color, dibuix sens vida.
estatua, sols pels ulls, de lo perfet,
cosa com home, no en cap pit nodrida...:
tu no ets un home, com ta forma mint,
puix l'home vol besar fins per instint.»
37—Diu, i amaga's de ràbia, i emmudeix,
i el doll apassionat li imposa pausa;
el despit l'encén d'ulls i l'enrogeix:
la jutgessa d'amor perdrà sa causa.
I ara plora, ara sembla vol parlar,
i els sospirs sols la deixen sospirar.
38—Convuls el rostre i en ses mans les d'ell,
tan prompte el mira fit com mira a terra:
a voltes de sos braços fa cinyell
d'Adonis pres, i a tom de braç l'aferra;
i al cuidar que li fuig, en son deliri
l'estreny fent trena de sos dits de lliri,
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/24
Aquesta pàgina ha estat validada.
