87—»Per mil petons et cediré el cor meu,
i un per un, si així et plau, podràs pagar-los.
Què et seran deu cents cops d'un tacte lleu?
No és tan ràpid de fè'ls com de comptar-los?
Que no em pagues? El deute es doblarà;
ja veus: dos mil petons: no és per plorâ.»
88—«Bella reina—diu ell—si us so agradós,
culpeu a mos pocs anys del ser jo esquiu,
i ans que jo, no em volgueu conèixer vos.
Del peix xiquet, el pescador se'n riu;
la pruna cau madura: verda no;
collida abans de temps sols porta asprô.
89—»Mireu: el goig del món se'n va pausat,
finida sa jornada, a l'occident;
els ocells són ja al niu; plega el ramat;
«ja és molt tard» xiula l'òliba estrident;
i la fosca, que el cel ens ha abscondit,
ens invita a donâ'ns el bona nit.
90—»Permeteu, doncs, que us don el bona nit,
i així que me'l torneu vos faré un bes.»
«Bona nit!» li brunz ella tot seguit,
cobrant-se el premi de l'adeu promès;
i unida en dolça estreta al coll graciós
frec a frec els dos rostres s'han confós,
Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/37
Aquesta pàgina ha estat validada.
