Pàgina:Venus i Adonis (1918).djvu/53

151—Son morro bromerós, de roig tenyit,
talment com barrejades sang i llet,
els nirvis d'ella amb tal terrô ha estremit,
que venta a córrer sens mirar l'indret,
 aturant-se afollada aquí i allà,
 per cridar-li assassí! al cruel senglâ.


152—L'empenyen sos terrors per mil viaranys:
va per sendes que prompte no segueix:
son córrer té relaxaments estranys,
passos d'embriac, com talment pareix:
 tan prompte temerosa com ardida,
 i del fer i el no fer perdent la mida.


153—Troba aquí, en un reboll, un ca tombat,
i noves de son amo li demana;
com a un altre, que es llepa el cos nafrat,
únic remei que ses ferides sana;
 i a un també que panteixa amb ulls de dol,
 i al parlar-li respon amb un udol.


154—Bon punt acaba aquest son trist lament,
quan un altre ferit, afrós, morrut,
Omplena l'aire amb grinyolâ estrident;
i altre i altres fan chor al plany agut,
 batent la cua en terra, sacsejant
 bocins d'orelles i per tot sagnant!...