Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


altres els escassos goigs, les moltes amargors de que està sembrat el camí de nostra vida; quan tot lo que en la naturalesa existeix mou a la contemplació de la breu existencia terrenal i a la de la vida perdurable en l'altre món; eixes solemnes pregaries, eixes devotissimes funcions, el dia dels morts, el novenari d'animes, les campanes brandant planyivolament i omplint l'espai de sòns tristissims am que van confosos els sencers precs i oracions piedoses dels fidels, i els ecos llastimers del Dies irae i de les absoltes, — commouen fins a tal extrem, que, am tot i que van ja passats molts anys desde que a tant piadosos exercicis podia assistir, encara sem nua l cor i sento com esgarrifances recordant tant sols l'efecte que m produíen les funcions d'iglesia del novenari d'animes.
 I lo que m'esdevenia en els darrers anys de la meva infantesa i en els primers de la meva joventut, es dir, quan tot somriu, quan sens presenta sembrat de flors que, al meu entendre, mai han de veure-s marcides, l'afalagador camí de l'existencin, de segur ho experimentaven am major intensitat els qui, amb el cos inclinat cap a terra, sentien aproximar-se l solemnial moment d'empendre l gran viatge. I si això sentia jo, que era habitant de vila, i vila no petita; i si l sobredit record