Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/20

produeix encara en el meu pit l'efecte terrible que experimento sempre que a mi arriben les breus paraules, les seques notes, les inspirades frases, les aterradores harmonies de l'incomparable melodia de Schubert, Der Tod und das Madchen (La Mort i la Donzella); aquell conjunt de musica i poesia, que gela la sang en les venes i fa eriçar en el cap els cabells, sobre tot quan es cantat per agraciada i candorosa donzelleta, que sab interpretar com ningú'l pensament pregon que en elles s'enclou,— am més força han de sentir-ho ls habitants dels masos i cases solanes quan, aprofitant la claror de la lluna plena del mes de Novembre, retornen a llurs respectives; ple l cap de les idees que desde la trona ha vertit cl predicador a l'objecte de fer-los manifestar la brevetat de la vida, l'eternitat dels premis i dels castics que ns esperen en l'altre món; i, sobreixint-los del cor els tendrissims efectes que ha exercitat el record d'un pare benvolgut, d'una muller estimada, d'un fill adorat, que ns esperen en les morades celestials, mentres tant que ls acompanyen en son camí ls llunyadans sòns de la campana que, ara portats pel vent, ara apagats per la distancia, senyalen l'aniversari que ha de celebrar-se l'endemà.
Se comprèn, després de lo que deixo escrit,