quanta anys, sen conserven en certs indrets molt clares reminiscencies i no pocs records[1].
Un pobre i honrat pagès de Tordera, anomenat Pere Porter[2], veu inesperadament sos béns inventariats en virtut de reclamació d'un acreedor a qui ls tenia donats en hipoteca, per raó de cert debitori contret en temps de males anyades; debitori, am tot, que estava ja cancelat. Com se pot compendre, protesta de l'embarg, fent present que havia eixit d'obligació; però, en l'impossibilitat de produir l'escriptura de carta de pagament, que, com sol succeir, i més abans que al present, no acostumaven treure ls interessats, pera estalviar-se gastos, contentant-se am que, com diuen en son llenguatge, s'hagi esborrat el deute a casa del notari, — se troba l'execució, sospenent-se tant sols sos efectes quan, mercès a la confiança que inspirava la coneguda honradesa den Porter, ofereix, mitjansant jurament, satisfer el deute, am tal que se li con cedeixi anar a Massanet a recullir certs diners que li estan devent.
