Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/23

Concedit facilment lo solicitat pel deutor, se posa encontinent en camí, i al cap de breu temps se topa am cert arrogant viatger, jovincel, discret i ben plantat, cavaller en un rocí, i amb un altre de refresc, que feia la mateixa via de Massanet, i que, veient an en Porter tant capficat i entristit, li pregunta solicita i carinyosament què es lo que de tal manera l'amohina, oferint-li conhort i bon concell. Cedeix, al fi, en Porter als precs del desconegut, i, deslliurat un tant del pes que li oprimia l cor, se determina a acceptar, però am cert recel, la cavalcadura que anava de buit i que amb insistencia li havia ofert el cavaller.
Cavalcar, veure-s emportat a tota furia pel cavall, creuar de la mateixa manera valls i montanyes, afraus i cingleres, montanyes i planures, serres i valls, terres i mars, sempre corrent com l'huracà, sempre volant com la tempestat, es cosa ni vista ni sentida. El pobre Porter s'encomana de tot cor a Déu pera que l salvi de tant gran perill, i, a la fi, i al cap de molt temps de córrer tant desatentadament, penetra en una immensa planura coberta de flames ardents, aon pateixen torments horribles els delinqüents i pecadors. Allí presencía els castics i punicions que sofreixen molts que conegué en vida, i allí topa, per ultim, amb el notari autorisant la cancelació del debitori,