Aquesta pàgina ha estat revisada.
desde la criada d'Augsburg[1] fins al present[2]; però si foren reials els fets que refereix, com mou a creure-ho la circumstancia de referir-los am pèls i senyals, citant fins per llurs propris noms als personatges que ls cometeren, cal dir que té poquissim d'envejar la gent que vivia en aquesta terra en els darrers anys del segle XVIIè.
Però, prescindint d'això i fixant-nos solament en la part literaria, hi ha motius sobrats pera sospitar que l'autor del Viatge den Pere Porter era prou coneixedor de les obretes del
- ↑ Parla Ozanam, en el capitol Sources poétiques de la Divine Comédie, d'una criada que duien a enterrar, que resucità a fi i efecte d'avisar a un notari que esmenés cert error, am malicia comès, en la redacció d'una escriptura, si vol lliurar-se dels torments que li esperen a l'infern.
- ↑ En el ball dels diables, que es un dels més importants espectacles de certes festes majors de les provincies de Tarragona i Barcelona, en el qual s'executa una representació que té bastant de pas o misteri dels que constitueixen les primeres manifestacions de la poesia dramatica, un dels dimonis, a qui dóna Llucifer el nom de primer borron (bourreau?), essent l'insignia del seu càrrec una pistola que li entrega, manifesta que acaba de conduir a l'infern
«...una enrestinada
de notaris y ambucats,
agutsils, purcuradors» (sic).
