Queda ab lo dit manifestat el concepte i judici que m'ha merescut l'en un temps popularissim Viatge den Pere Porter. Tal vegada li hagi donat més importancia de la que realment mereix; però, en aquest cas, sempre m quedarà l consol d'haver treballat una vegada més a favor de les lletres catalanes, cridant l'atenció de les persones doctes i estudioses sobre aquest curiós treball, mentres arriba l jorn, ja proxim, de donar a l'estampa una de les més importants de ses produccions: la traducció de la Divina Comedia, feta per n'Andreu Febrer[1].
Fa alguns anys, procurant demostrar a gent rustega i de poques lletres lo infundat de certes preocupacions i pecaminoses creencies, anà rodant la conversa de manera que un dels presents, volent demostrar que sabia més que jo en aquestes materies, va dir-me, tot resolt, i am cert aire de burlona compassió: «Doncs ningú n'ha tornat de l'altre món! Se coneix
- ↑ L'autor se refereix a la seva publicació, feta en 1878.
peccatz eran en aquela pena, la pena major que ma neboda avia ni suffria si era per los aſſachamens que en la cara se avia fayts en sa vida.»
