Gaietà Vidal de Valenciano que no ha llegit, i això que sab tant, el viatge den Pere Porter». Considero inútil consignar que no vaig fer del to sarcastic el cas més in significant, i que, excitada la meva curiositat am tals paraules, nom vaig donar per satisfet fins quem prometé 1 mentat subjecte quem portaria la relació a que havia aludit. I va complir-me la promesa, i fou generós fins al punt de regalar-me 1 manuscrit de dita relació; i, tant bon punt me la deixà, vaig llegir-la d’un cap a l’altre, i, trobant-la notable per més d’un concepte, en el mateix punt vaig pendre la re solució de donar-la a l’estampa. Forma 1 manuscrit que aquell bon home me donà generosament un quadern de vinti- vuit planes, i portal següent titol: Comptey relació d’un espantós viatge que féu Pere Por ter, natural de Tordera, Vescomtat de Bas y Bisbat de Girona, a 23 d'Agost de 1618. En els primers moments vaig creure que havia de publicar-lo respectant-lo completament; però després, degudament considerada la qüestió, vaig convence-m de que no havia de conservat una ortografia que no tenia altre fonament que l’ignorancia del copista, ignorancia que resultava més visible posant esment en certes circumstancies que donaven a entendre que, a més d’ignorancia, patia l’escrivent freqüentis- simes distraccions.
