que no ha llegit, i això que sab tant, el viatge den Pere Porter». Considero inutil consignar que no vaig fer del to sarcastic el cas més insignificant, i que, excitada la meva curiositat am tals paraules, no m vaig donar per satisfet fins que m prometé l mentat subjecte que m portaria la relació a que havia aludit. I va complir-me la promesa, i fou generós fins al punt de regalar-me l manuscrit de dita relació; i, tant bon punt me la deixà, vaig llegir-la d'un cap a l'altre, i, trobant-la notable per més d'un concepte, en el mateix punt vaig pendre la resolució de donar-la a l'estampa.
Forma l manuscrit que aquell bon home me donà generosament un quadern de vinti-vuit planes, i porta l següent titol: Compte y relació d'un espantós viatge que féu Pere Porter, natural de Tordera, Vescomtat de Bas y Bisbat de Girona, a 23 d'Agost de 1618. En els primers moments vaig creure que havia de publicar-lo respectant-lo completament; però després, degudament considerada la qüestió, vaig convence-m de que no havia de conservar una ortografia que no tenia altre fonament que l'ignorancia del copista, ignorancia que resultava més visible posant esment en certes circumstancies que donaven a entendre que, a més d'ignorancia, patia l'escrivent freqüentissimes distraccions.
