A7 món invisible en la literatura catalana 33 luí l’impossibilitat d’omplir els buits que hi endevinava, desistia ja del meu proposit, quan me fou entregat cert volum compost de diversos quaderns, estampats uns, altres ma nuscrits, titolat Noticias de Europa, essent un dels ultims un altre trasllat del famós viatge. Nos pot dir que l’un servís d’original a l’altre, perquè en el segon quem vingué a les mans, i que, com se veurà, es més antic que aquell, s’hi troben alguns passatges que falten en el primer; però, am tot, am l’auxili de l’un vaig omplir els buits que en l’altre existien. Restava, am tot, una dificultat a resoldre: la primera copia que vaig posseir, ultima en orde d’antiguetat, expressa quel fet tingué lloc l’any expressat de 1618, en el qual, afegeix, «era Virrey de Catalunya D. Assitó (Héctor) de Pignatelii, Duch de Monteleon; Bisbe de Barcelona, Filustre D. Rafel de Rovirola; y de Girona Filustrissim senyor D. Francisco Are nosa y de Suasses» (Arévalo de Zuazo). Però en 1618 no regien dites persones els càrrecs in dicats, sinó D. Francisco Fernandez de la Cueva, Duc d’Alburquerque i Marqués de Cuéllar, que fou virrei desde 1612 a 16191; don Lluís de Sans, que ocupà la séu episcopal de 1) Pi i Arimon: Barcelona antigua y moderna, vo lum I, pag. 5q.
