Barcelona desde 19 de Setembre de 1612 a 29 de Febrer de 1620[1]; i D. Onofre Reart, que, del bisbat de Vich, passà al de Girona en 30 de Janer de 1612[2], en el qual continuà fins a 17 de Febrer de 1621, en que, admesa pel Sant Pare la renuncia que de dit carrec féu, se trasladà a Perpinyà, on morí en 1622. Si l'imaginat viatge ha de referir-se a l'epoca en que governaven aquells personatges, no hi ha més remei que referir-lo als anys 1604 o 1605, en els quals, i desde l de 1603, fou virrei de Catalunya l'anomenat D. Hector Pignatelli; bisbe de Barcelona, el mentat Rovirola, que regí la crossa episcopal desde l 10 d'Abril de 1604 fins a 12 d'Octubre de 1609; i de Girona, l'ilustrissim D. Francisco Arevalo i de Zuazo, que, nomenat en 9 de Febrer de 1598, entrà en dita ciutat en 21 d'Agost, i morí a Mataró l dia 10 de Janer de 1611. Examinat el segon manuscrit, pot veure-s que si bé a l'escriure-l se posà 1618, després se convertí en zero l segon punt, resultant 1608[3]; i si bé això estava més con-
- ↑ Aymerich: Nomina et acta Episcoporum Barchinonensium.
- ↑ Roig i Jalpi: Resumen Istorial de las Grandezas y Antigüedades de la ciudad de Gerona, pag. 300.—Florez: España Sagrada, volum XLIV, pags. 128 y següents:—Enric Claudi Girbal: Obis.
- ↑ La de 1608 es també la data que du l manuscrit del qual hem parlat.—(Nota de «L'Avenç».)
