El món invisible en la literatura catalana 43 Francesc, que no era sol en presumir-ho. Podem aduir, en prova, que com ell discorria el M. R. P. Cristóbal Vega, ja que en l’obra que escrigué am l’extravagantissim titol de Clarín sonoro que hae gente para el cielo, Ò tratado de las penas que padecen los condena dos1 > en el capítol XIX, que porta ¡la [següent rubiica: «Las injusticias en los Tribunales y pleytos llevan muchos de sus ministros al infierno», i en el qual, si val dir la veritat, posa la gent de curia com un drap tort, s’ex- pressa en els termes següents: «Aun dura reciente en Cataluña un ejemplar castigo que Dios hizo en un Notario por una injusticia 1) El llibre referit, que, compost pel M. R. P. Cris tóbal Vega, de la Companyia de Jesús, donà a llum, scg.iida la seva mort, el P. Juan Bautista Bosquete, de la mateixa Companyia, fou dels més populars en aquell temps. Imprès a Pamplona per Alfonso Burguete, sense any, bé que la llicencia fou concedida per Vicente Bojo* ni, Provincial de la Companyia de Jesús en els Regnes d’Aragó, a Barcelona a 21 de Març de 1674, fou reestam* pat moltes vegades a Valencia, Barcelona y altres ciutats d’Espanya. Pera que s puga formar concepte de l’estil, citaré un breu passatge del referit capitol. «Allí es la inocencia oprimida donde el Abogado, movido de inte rés, se hace á la vanda de la injusticia y engaña á su cliente; el Juez vende la sentencia; y el que avia de ven dar el agravio del pobre y del inocente, comete de nuevo muchos para que el inocente perezca. Para con estos malos juezes é inicuos Curiales, la pobreza de los liti-
