Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


den Pere Porter 47 era ja mort, i el principal deia que 1 dit Pere Porter no l’havia mai pagat i que li devia tot el deute, i que tal acta no estava cancelada ni constaria mai, inventaria ren-li tots els béns i l’heretat que gosava, donant dèu dies de temps pera ls mobles, i trenta pera ls immobles; i clos l’acta de l’inventari, l’encomanaren a la muller de dit Porter; i volent-sen portar penyores els ministres pera esser pagats dels salaris i dietes, i volent posar a la presó a dit Pere Porter, i veient aquest lo que pas sava, davant de moltes persones suplicà als dits oficials que no li traguessin penyora ni roba de casa, sinó que no s moguessin de sa casa, que ell aniria al lloc o vila de Massanet, que allí alguns li devien bastanta quantitat de diners, pera pagar i satisfer-los totes les dietes i salaris de dita execució. I els oficials, tant per saber la bondat de l’home, que digué que a l’endemà, dia de Sant Bartomeu, tornaria i portaria diners, com pera te nir-li compassió, suplicats de la gent que s’hi trobava, foren contents d’esperar-lo fins a l’endémà, sols anés a buscar diners