Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


4& Viatge a l’Infern pera pagar-los, i després quedaria ab sagrament i homenatge i ab les mateixes penes, si no complia lo promès. Encontinent que fou fet el dit con cert, dit Porter se n’anà, prenent el camí de Massanet; i, anant molt pensatiu i enutjat, trobà un jove molt ben tractat, que anava a cavall i menava altra caval- cadura buida, i, al punt que s’encontra- ren, el jove saludà a Pere Porter i li demanà d’ont era i aont anava; però com dit Pere Porter estigués pensatiu i afligit de lo que li havia esdevingut en sa casa per causa de l’execució, qual pensament el tenia del tol divertit1, no li donava resposta, sinó que seguia caminant tot pensatiu i enutjat, discorrent com podria eixir d’aquell treball en que estava. I veient-lo així tant capficat el jove, li tornà a preguntar què era lo que tenia i aont anava, que si ell podia valer-lo i afavo rir-lo en alguna cosa, li manifestés la pena que ell tenia i li referís sos treballs, que ell l’ajudaria en tot i per tot. i) Distret, apartat.