pera pagar-los, i després quedaria ab sagrament i homenatge i ab les mateixes penes, si no complia lo promès.
Encontinent que fou fet el dit concert, dit Porter se n'anà, prenent el camí de Massanet; i, anant molt pensatiu i enutjat, trobà un jove molt ben tractat, que anava a cavall i menava altra cavalcadura buida, i, al punt que s'encontraren, el jove saludà a Pere Porter i li demanà d'ont era i aont anava; però com dit Pere Porter estigués pensatiu i afligit de lo que li havia esdevingut en sa casa per causa de l'execució, qual pensament el tenia del tot divertit[1], no li donava resposta, sinó que seguia caminant tot pensatiu i enutjat, discorrent com podria eixir d'aquell treball en que estava. I veient-lo així tant capficat el jove, li tornà a preguntar què era lo que tenia i aont anava, que si ell podia valer-lo i afavorir-lo en alguna cosa, li manifestés la pena que ell tenia i li referís sos treballs, que ell l'ajudaria en tot i per tot.
- ↑ Distret, apartat.
