Oint semblants paraules en Pere Porter, respongué dient-li per què ho volia saber, que ls seus treballs eren tant grans que ell no ls podia remediar, sinó Déu del cel, que sab la veritat de les coses.
Digué-li aleshores el jove que no s'espantés, que moltes vegades permetia Déu treballs a les persones pera provar-les, i quant més afligides estan i sense remei, pensant que Déu les ha deixades del tot, proveeix Déu que sien ajudades i afavorides per alguna persona, i les treu de treballs, que tantes hores, tants remeis.
Oint Pere Porter les paraules de dit jove mirava-l a la cara, dient-li:
—Gentil home, molt sou jove pera donar remei a mos mals i consell en mos treballs. ¿No sabeu vós que ls consells, pera acertar-se, s'han de pendre d'homes vells, savis i experimentats en treballs i prosperitats, que hagin vist i oit i cercat el món, i que sapien què cosa es bé i què cosa es mal? Vós sou massa jove i no teniu dites coses, puix encara no teniu la barba blanca.
Respongué-li l jove:
