Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


den Pere Porter 49 Oint semblants paraules en Pere Por ter, respongué dient-li per què ho volia saber, que ls seus treballs eren tant grans que ell no ls podia remediar, sinó Déu del cel, que sab la veritat de les coses. Digué-li aleshores el jove que no s’es pantés, que moltes vegades permetia Déu treballs a les persones pera provar-les, i quant més afligides estan i sense remei, pensant que Déu les ha deixades del tot, proveeix Déu que sien ajudades i afavo rides per alguna persona, i les treu de treballs, que tantes hores, tants remeis. Oint Pere Porter les paraules de dit jove mirava-1 a la cara, dient-li: — Gentil home, molt sou jove pera donar remei a mos mals i consell en mos treballs. <jNo sabeu vós que ls consells, pera acertar-se, s’han de pendre d’homes vells, savis i experimentats en treballs i prosperitats, que hagin vist i oit i cercat el món, i que sapien què cosa es bé i què cosa es mal? Vós sou massa jove i no teniu dites coses, puix encara no teniu la barba blanca. Respongué-li 1 jove: 4