—De tot lo que vós dieu tinc jo, i encara molt més, i crec i entenc que ningun home del món nat m'avanci i porti aventatge de tot lo que vós m'haveu dit.
Anant aixís parlant, entraren, en un camí fondo que va al lloc o vila de Massanet, i dit jove li digué una i moltes vegades que no anés tant pensatiu i aont anava.
Dit Pere Porter, ja enfadat, li digué:
—Jo vaig al lloc de Massanet. Per què ho voleu saber?
Aleshores dit jove, que anava a cavall, li digué que ell també hi anava, i que si volia pujar a cavall a l'altra cavalcadura, que no hi anava ningú en ella, que hi pugés, i així no s cansaria, i que no s'enutgés, que anirien de companya; que si ell el podia valer i ajudar en res, que li digués, que ell ho faria de molt bona voluntat, i li pregà molt li digués què tenia i de què estava tant trist i afligit.
Aleshores dit Pere Porter sel tornà a mirar, i algun tant s'alterà, i caminant li digué:
—Jo no vui pujar a cavall; més puix
