den Pere Porter 5i me dieu que aneu a Massanet, i consell m’oferiu i remei a mos mals i treballs, jo vos els diré. 1, senyant-se en nom del Pare i -del Fill i del Sant Esperit, dit Pere Porter digué: — Sabreu com jo só i me dic Pere Porter. Só naturaL de la vila de Tordera, que havem deixada atras; fill de Joan Porter, pagès. Alguns anys ha, com les anyades fossin esterils, fou forçós a mon pure comprar blat i manllevar diners, i cl mateix que ns vengué 1 blat ens deixà els diners. Era aquest un tal Just, de Tordera, pel qual ne ferem mon pare i jo un debitori, ab el qual ens obligàrem lots nostres béns i heretats haguts i per haver, ab escriptura de terç i ab obligar ció de persones, que dintre cert temps pugariem dita quantitat; i així mon pure, abans de morir, pagà dita quantitat i li cancelaren dit acte de debitori, i això ja ha passat fa més de vint anys. Jo estava ja molt descuidat d’estes coses, més vui dia present m’es vinguda tota la cort1 de i) Justicia.
