Hostalric, els oficials i ministres d'aquella, i, en virtut de dita acta de debitori, m'han pres i inventariat tots els béns, i me volen posar a la presó i treure-m roba de casa i vendre-la pera ser pagats dels salaris i despeses; però jols he pregat me deixessin anar a Massanet, que allí m devien alguns diners, i que ls portaria l'ensentdemà i pagaria les dietes i despeses. Així ells són restats a casa meva i m'han deixat anar ab sagrament i homenatge, ab una manlleuta que per tot demà tinc d'esser tornat. Això es la quimera i tristor que jo tinc i els treballs que m porten desatinat i fòra de mi, que quan hi penso no sé què m faria. Veure que só executat i afrontat per quantitat que he pagada molt temps ha! Poseu-vos la mà al pit, i mireu què diria cada qual que semblant li succeís. I, aixís, puix vos he dit jo ls meus treballs, veieu vós ara què consell me donareu en aquesta necessitat en que estic posat.
Mentres tenien aquesta platica i conversació, dit Porter anava a peu, i el jove, que anava a cavall, li deia:
