Després vegé un jutge que fou de reclams de la Cort del Veguer de Barcelona, el qual féu convenir que ls diners dels deposits se depositessin en el banc de Damià Puiggener, mercader, i dit Puiggener els donava a cambi pera ls dos, i aixís apenes mai feia provisió en que hagués de soltar deposat; i avui en dia, ni de l'hisenda de dit jutge, ni den Puiggener, mercader, hi ha hereu que puga demostrar béns dels tals.
Per ultim, vegé grandissims focs en els quals havia moltes persones de tots genres d'estaments i molts doctors del Real Consell, i advocats, notaris i cavallers, els quals, quan vivien, tingueren consell i s'ajuntaren una i moltes vegades en l'iglesia de Sant Just de Barcelona, i consultaren de procedir contra D. Diego Claver, visitador general de Catalunya, a fi i efecte de que no s prosseguís bé la visita i no poguessin ser ells castigats.
Com dit Pere Porter hagué vist totes les coses referides, se posà a plorar, dient:
—Jesús, Jesús, Maria, no m desampareu!
