Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/75

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


den Pere Porter 73 I com sentissin dites paraules els Di monis, vingueren i el rodejaren, dient-li: — Què t’havem fet nosaltres que hagis tu gosat entrar ací i volgut invocar els noms de Jesús i Maria, els quals ens fan tremolar a tots? Avui es Sant Miquel de Setembre. Vés-ten i no ns enquietis. 1 estant aixís dit Porter, se trobà al costat d’un home molt gentil vestit com un romeu, molt resplendent, que portava un bordó en les mans, i li digué: — Pere Porter, vine i segueix-me. 1, donant-li 1 cap del bordó, el pren gué i va seguir, i en un instant se trobà junt a Morvedre, en el regne de Valen cia, i quedà tot sol en aquell lloc, perquè el romeu li desaparegué. Aleshores dit Porter restà espantat, i, pensant estar en alguna part del vescom tat de Cabrera, prengué 1 camí envers el lloc de Morvedre, i, entrant en ell, vegé que venien pa, i, tenint ell gran fam, s’acostà a pendre-n un, i posà mà a la bos sa i tragué un ral català boscater, i el donà a la revenedora, que era una vella, pera que 1 cambies; més la dita dòna, veient