Vés al contingut

Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
73
den Pere Porter

I com sentissin dites paraules els Dimonis, vingueren i el rodejaren, dient-li:

—Què t'havem fet nosaltres que hagis tu gosat entrar ací i volgut invocar els noms de Jesús i Maria, els quals ens fan tremolar a tots? Avui es Sant Miquel de Setembre. Vés-ten i no ns enquietis.

I estant aixís dit Porter, se trobà al costat d'un home molt gentil vestit com un romeu, molt resplendent, que portava un bordó en les mans, i li digué:

—Pere Porter, vine i segueix-me.

I, donant-li l cap del bordó, el prengué i va seguir, i en un instant se trobà junt a Morvedre, en el regne de Valencia, i quedà tot sol en aquell lloc, perquè el romeu li desaparegué.

Aleshores dit Porter restà espantat, i, pensant estar en alguna part del vescomtat de Cabrera, prengué l camí envers el lloc de Morvedre, i, entrant en ell, vegé que venien pa, i, tenint ell gran fam, s'acostà a pendre-n un, i posà mà a la bossa i tragué un ral català boscater, i el donà a la revenedora, que era una vella, pera que l cambiés; més la dita dòna, veient