Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


7 4 Viatge a l'Infern el ral, li digué que li donés altra mone da, perquè ella no coneixia de quina terra era. Però com en Pere Porter tingués gran fam, havia començat a menjar, i, veient que la dòna li tornava 1 ral, li replicà que era bo, i que ell no n tenia d’altre. La dòna, en sentir això, començà a cridar i avalotar de tal manera que s’aplegà molta gent i li digueren: — Home de bé, el ral que vós doneu es d’una terra que es lluny d’aquesta més de 6o lleugues, i ací no prenen tal mone da, sinó castellana, que es de pes i bona, i la catalana es curta i falsificada. Ales hores digué en Pere Porter: — Mai he vist que no prenguessin la propria moneda. I per ventura no estic jo a Catalunya? I aleshores li digueren: — Penseu ser a Catalunya i sou a Valencia, a la vila de Morvedre. I al dir estes paraules i oint-les dit Pere Porter, caigué esmortuit i perdé la paraula, estant aixís alguna hora. I entre tant passava gent i s’aturaven, i entre altres vingué un home natural de Tor-