dera, anomenat Jaume, el qual era vingut en aquell lloc poc havia per alguns negocis, i estava dubtant si l coneixia, per veure que estava tant flac i macilent i transit que pareixia que en aquell punt havia d'espirar, i no s podia tenir en peu i pareixia que ls òssos li havien de foradar la pell, i esperà a que dit Porter fos retornat, i, parlant ab ell, el conegué després. El dit Jaume pagà l pa a la dòna, recobrà l ral català i s'emportà a dit Porter a la posada i li féu donar recapte necessari pera retornar-lo, puix pareixia que estava del tot acabat.
Essent, doncs, a la posada, dit Jaume li demanà com i de quina manera estava així tant flac, d'on venia i quants dies havia que era fòra de sa casa. I dit Porter respongué que per amor de Déu no li fes dir. Dit Jaume li replicà que per amor de Déu li digués. En Pere Porter li digué aleshores:
—Jo estic molt cansat. Demà, si plau a Déu, que serà dia de Sant Bartomeu, que es dia assenyalat, vos ho diré.
Dit Jaume li respongué aleshores:
