—Sant Bartomeu es ja passat: avui es dia de Sant Daniel, primer de Setembre, i m'ho podeu dir.
Dit Porter, oint això, perdé la paraula, i quan fou retornat el confessaren i procuraren s'aquietés, perquè l confessor digué que així convenia; i dit confessor molt sovint l'anava a veure i l'aconsolava, de manera que dit Porter estigué més d'un mes a cobrar la salut. I un dia en Jaume li digué li fes plaer de dir-li lo promès en dir-li lo que era i li havia esdevingut, que l dia de Sant Bartomeu i el de Sant Daniel eren ja passats.
Aleshores dit Porter se senyà i digué:
—Jo, doncs, desde 23 d'Agost, que es vigilia de Sant Bartomeu, desde les cinc de la tarda, fins al primer de Setembre, a les tres hores després d'haver dinat, he estat a l'Infern sense menjar, beure ni dormir.
Dit Jaume li digué que callés, pensant que se li havia alterat l'enteniment; emperò dit Porter no deixà, punt per punt, de contar-li lo que li havia succeit i passat per ell i lo que havia vist; però
