temps més antics, vivissima manifestació; i totes les gents i tots els pobles, sia l que s vulga l grau de civilisació a que hagin arribat, han rendit testimoni eloqüent, per medi de les produccions degudes a l'humanal enginy, de la concepció que tenien formada, així del lloc on són degudament punides les malifetes dels dolents, com d'aquell en el qual els bons disfruten pau i benaventurança eternes.
Ja s'entén, sense que tinga necessitat d'insistir en aquest punt, que havia d'esser distinta semblant manifestació en uns pobles respecte d'altres pobles, per tant que, essent resultat immediat de llur manera d'esser, del temps en que vivien, de les materials condicions de la terra en que estaven establerts, de les tradicions, dels fets passats que constituíen llur herencia històrica, i més especialment encara de llurs sentiments piedosos i religioses creencies, no podien tenir ni remota semblança les d'aquells que presumien condemnades les animes a fatal pelegrinació d'uns a altres cossos, pera que en ells anessin purificant-se paulatinament; am les d'aquells que, mitjansant les idees que respecte de la segona vida tenien adquirides, donaven sols importancia més que mínima a castics i recompenses que no eren altra cosa que enlluernadora ficció poetica; i menys encara am les
Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/8
Aquesta pàgina ha estat validada.
