Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d’aquells altres pera ls quals, essent com es principi dogmàtic l’immortalitat de l’esperit, han de pendre les formes de la realitat els horribles torments de la mansió del dolor i els goigs inefables de les morades celestials. Ex plicació en gran manera senzillissima té l fet que acabo d’apuntar.
 Estudiant l’historia del llinatge humà podem veure i fins contemplar l'espectacle que incessantment ens ofereixen els pobles respecte dels camins pels quals han conduit la llur civilisació. Els uns, donant preferencia a la materia sobre l’esperit, han malvestat lo que de més bell posseeix el ser humà; altres, posant aquell al servei d'aquest, tenint en compte que l’una ha de tenir terme, i que l’altre no pot tenir acabament, han donat vida a eixes obres admirables que, més perfectes i encisadores com més velles són, constitueixen patró i exemple pera les generacions que se succeeixen i són motius d’admiració i causa d’entusiasme pera ls propris, pera ls extranys, pera la posteritat.
 Filla, la civilisació antiga, d’aquelles esco les filosofiques purament sensualistes, que si en el concepte moral rehabiliten les passions més grolleres, en el religiós suposen els déus contagiats de tots els vicis, debilitats i miseries que a l’home afligeixen, no podran oferir-li