tori ja era cancelada, i que ell ho mostraria. I pensant alguns que ell tenia algún escrit, desitjaven veure-l, i el seguiren dient-li que ls el mostrés. Dit Pere Porter digué que l dit Gelmar Bonsoms, notari, que prengué dita acta de cancelació, ii havia dit aont era i trobaria dita cancelació de l'acta. La gent, quan sentiren anomenar Bonsoms, notari, el qual havien molt bé conegut i sabien que era mort alguns anys abans, digueren que era un ignocent; però dit Porter afirmava que era veritat, que li havia dit a l'Infern, aont ell era; i dit Porter començà a anomenar moltes persones que ell havia conegudes i vistes a l'Infern, les quals havia molts anys que eren mortes, i altres que havien finat després que dit Pere Porter se n'havia anat de Tordera. La gent que oía tals coses més el judicava per boig.
Veient això alguns parents seus, se l'emportaren a sa casa i li digueren i pregaren molt que s'assossegués, el qual responia:
—Penseu que no estic en mon seny
