i que no dic veritat. Demà, després de dinar, se veurà.
Més tots se burlaven de dit Porter.
El dia dels morts, a 2 de Novembre de dit any 1608, dit Porter se n'anà a l'iglesia i oí missa ab molta devoció, i després, quan veia alguns que tenien parents a l'Infern, els quals ell havia vistos, se posava a plorar; i, demanant-li de què plorava, responia:
—Jo diré alguna cosa que bé es de plorar. Jo he vistos a molts pares, germans i amics dels que estan en esta vila i en altres parts, que estan abrasant-se en vives flames a l'Infern.
Deien-li alguns:
—En Porter, calleu, no digueu aquestes bestieses: mireu que no es ben vist, que us tindran per un ignocent i la gent vos acabarà de fer perdre l'enteniment.
Dit Porter responia:
—A mi ja sé que m tenen per ignorant i pensen que lo que jo dic són faules inventades per mi: el judici, si plau a Déu, no l perdré, per quant el Diable
