Pàgina:Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (1906).djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


Viatge a l’Infern que m portà a l’Infern, i després tants difunts, quan jo estava a l’Infern, no mel pogueren fer perdre; jo confio que ni la gent de Tordera ni de tot el món mel podran fer perdre; perquè jo sé que dic veritat, i després de dinar se veurà. Quan foren tocades les dotze hores del mig-dia, en Pere Porter se n’anà a casa del batlle de Tordera i li pregà molt encaridament que, ja que havia feta assis tència en l’execució que li havien feta de vendre ls béns, fes plaer d’assistir i veure com trobarien la cancelació de l’acta de debitori en virtut del qual l’havien exe cutat, i que ell no devia cosa alguna, ni entenia com li havien fetes malament les despeses i venuts els béns. El batlle li digué que era content, que aont havien d’anar. Dit Porter digué que a Hostalric. Encontinent el batlle, ab alguns que estaven desitjosos de veure 1 succés, se posaren a cavall, i dit Porter ab ells; i pel camí, qüan encontrava an algú que fos amic, fill o parent d’alguns que havia vist a l’Infern, aquí mateix ho deia i tots se posaven a riure.