den Pere Porter qS ombra de la inort. D'estes ombres parlà Criat Senyor Nostre quan digué aquelles paraules ch* tanta consideració: Filii autem regni efficientur in tenebres exteriores, en pena de sos pecats co mesos per la ceguedat de llurs ignoràncies Gras ses i malicioses; i encara que a l’Infern hi hagi foc, que havia de ser resplendent, i pel mateix cas apar que no hi havia d’haver tenebres, ja respon Nicolau de Lira que aquell foc, per ser posat en el centre de la terra, es fumós i obscur i no resplendeix, per demostrar als condemnats alguna consolació i alivi pels pecats. Puix com dit Porter no fos entrat a l’Infern per causa de sos pecats, s’havia de creure piament que estava en gracia de Déu: ni Déu Nostre Senyor l’havia condemnat per estar-se en aquell lloc, ni estava baix la jurisdicció dels dimonis, corforme estan els condemnats; per çò no li pogueren fer nin gún dany, ni patia tenebres exteriors, com se veu en les noticies que donava dels condemnats que havia vist, sinó que li succeí com als fil Is d’Israel quan estaven en Egipte, que tenien els ulls molt clars i veien el sol, per ser amics de Déu; però, al contrari, els egipcis estaven en te nebres grans i palpables en paga i castic de sos pecats, per ser enemics de Déu. D’aqueixa ma nera estava Porter a l’Infern, que es lloc de te nebres. Diu que no les sentí, sinó que hi vegé clarament en tots aquells llocs que li foren amostrats, i els condemnats, i conegué a molts que ls havia vist en aquest món i sabia molt bé I per què hi estaven, perquè li deia 1 dimoni.
