Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/100

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
96
viatjes per áfrica y assia

kats, al fi del segon, y omitint l' adició, 's resan los dos últims com los dos primers; després s' afegeix l' adició y conclusió després del quart.
 Al comensar las oracions canónicas, se fa la invocació següent:

 Allàhou aki bàr, Allàhou aki bàr; Aschahàhdou ànna la ilàha ila Allàh; Aschahàhdou ànna la ilàha ila Allàh; Aschahàhdou ànna Sidina Mouhhammèd Rassòul Allàh; Aschahàhdou ànna Sidina Mouhhammèd Rassòul Allàh; a-ï-a-e Salàh, a-ï-a-e Salàh; a-ï-aala-el felah, a-ï-a aalael felàh; Allàhou aki bàr; Allàhou aki bàr; la ilàha ila Allàh.    ¡Deu molt gran! ¡Deu molt gran! confesso que no hi ha altre Deu, sino Deu; confesso que no hi ha altre Deu, sino Deu; confesso que nostre senyor Mahoma es lo profeta de Deu; confesso que nostre senyor Mahoma es lo profeta de Deu. Veniu á la oració, veniu á la oració, veniu al assil (ó al temple de la salut), veniu al assil. ¡Deu molt gran! ¡Deu molt gran! No hi ha altre Deu, sino Deu.

 Dita invocació 's fa també desde dalt dels minarets, cinch vegadas al dia, pera cridar als fidels, ó al menys pera anunciar al poble l' hora de la oració, que pot cadascú ferla ahont se trobi, excepte la del duhur del divendres, que deu ferse en la mesquita en comú. A la invocació del matí, després del segon a-ï-a-el felàh, s' afegeix:

 Es salàtou hhaïròun minn en nàoum.    La oració es millor que la són.
 Es salàtou hhaïròun minn en nàoum.    La oració es millor que la són.

 L' home encarregat de cridar á la oració 's nomena lo mudden. Hi ha ademés altre mudden en la mesquita, que resa ó canta la invocació, y Allàhou aki bàr á cada una de las posturas dels rikats, com aixís mateix l' acabament Assalàmou aalèïkom.