Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
97
ali-bey el abbassí

 Després de cada una de las oracions canónicas, se fa ús del rosari, y 's pronuncia:

al primer grá

 ¡Sobhàna Allàhi!    ¡Oh Deu Sant!

al segon

 ¡Alhàmdo Lillàhi!    ¡Alabansa sia donada á Deu!

al tercer

 ¡Allàhou aki bàr!    ¡Deu molt gran!

 Y d' aquest modo se passan los noranta nou grans del rosari mussulmá.
 Com en la oració canónica lo mussulmá no deu demanar á Deu res d' aquest món, es costúm, passat lo rosari, plegar las mans, y aixecarlas en la actitut d' un home que rebés alguna cosa que ve de dalt; en aquesta posició se demana lo que 's vol, y acabada la oració se passa la má dreta per la barba, dihent:

 ¡Alhàmdo Lillàhi!    ¡Alabat sia Deu!

 Ab aquesta fórmula s' acaba la oració. Los divendres s' acostuma anar á la mesquita, lo menos mitja hora abans que l' imam. Després que s' entra, se fa una breu oració composta solsament de dos rikats; després s' asseuhen, y continuan ab altras oracions recitadas á chor, á no ser que llegeixin algun llibre sant, y principalment lo titolat: Dalil el Hhiratz.
 Abans de la oració del divendres, l' imam fa un sermó al poble.
 Lo Coran, ademés de la divisió en suras ó capitols, se divideix també en trenta hhezb; y l' ús ha consagrat los capítols del últim hhezb pera resarlos ordinariament en las oracions canónicas, després de lo fàt-ha.