Després de cada una de las oracions canónicas, se fa ús del rosari, y 's pronuncia:
al primer grá
| ¡Sobhàna Allàhi!
|
|
¡Oh Deu Sant!
|
al segon
| ¡Alhàmdo Lillàhi!
|
|
¡Alabansa sia donada á Deu!
|
al tercer
| ¡Allàhou aki bàr!
|
|
¡Deu molt gran!
|
Y d' aquest modo se passan los noranta nou grans del rosari mussulmá.
Com en la oració canónica lo mussulmá no deu demanar á Deu res d' aquest món, es costúm, passat lo rosari, plegar las mans, y aixecarlas en la actitut d' un home que rebés alguna cosa que ve de dalt; en aquesta posició se demana lo que 's vol, y acabada la oració se passa la má dreta per la barba, dihent:
| ¡Alhàmdo Lillàhi!
|
|
¡Alabat sia Deu!
|
Ab aquesta fórmula s' acaba la oració. Los divendres s' acostuma anar á la mesquita, lo menos mitja hora abans que l' imam. Després que s' entra, se fa una breu oració composta solsament de dos rikats; després s' asseuhen, y continuan ab altras oracions recitadas á chor, á no ser que llegeixin algun llibre sant, y principalment lo titolat: Dalil el Hhiratz.
Abans de la oració del divendres, l' imam fa un sermó al poble.
Lo Coran, ademés de la divisió en suras ó capitols, se divideix també en trenta hhezb; y l' ús ha consagrat los capítols del últim hhezb pera resarlos ordinariament en las oracions canónicas, després de lo fàt-ha.
