Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/102

98

viatjes per áfrica y assia

Pera la oració es precís colocarse en un lloch pur; y en cas de no haverhi estora ó catifa, s' esten per terra lo hhaik, ó turban, pera posarshi damunt.
Quan resan plegats molts mussulmans, un d' ells se posa davant, desempenya las funcions d' imam, y dirigeix la oració á fi de que 'ls moviments dels rikats s' executin simultáneament per tots los individuos de la assamblea; si 'ls fidels son en gran número, se colocan en renglas derrera del imam, com en la mesquita.
Hi ha ademés algunas oracions adicionals, que tots los mussulmans resan cada dia; tals son lo fegèr, que deu precedir al sebàh per lo matí; lo eschefáa y 'l ùter que deuhen seguir al àscha de la tarde. Per lo demés, lo mussulmá pot recitar totas las oracions que vulgui, ja de dia ja de nit, com no sia desde 'l moment de la sortida del sol fins a mitj dia, y del aàssar fins al mogarëb, temps durant lo qual no 's deu pregar. Ditas oracions son meritorias al fidel creyent; més no per aixó lo dispensan de la obligació de las cinch oracions canónicas.
En las diarias, lo fegèr se compón de dos rikats; lo sebàh d' altres dos; lo duhur de quatre; l' aàssar d' igual número; lo mogarèb de tres; l' àscha de quatre; l' eschefàa y 'l ùter de tres.
Lo fàt-ha y 'l capítol ó versiculs del Coran que 'l segueixen en los dos primers rikats, se resan en alta veu en lo sehàh, mogarèb, àscha, eschefàa y ùter; en lo duhur, l' aàssar y las oracions adicionals voluntarias, se diu tot en veu baixa. En quant á las invocacions, ¡Alláhou akⁱ bàr! Sèmeo allàhu, etc., y la salutació Assalàmou Aalèikom, sempre se pronuncian en alta veu.
Hi ha també oracions particulars pera 'ls malalts, pera 'ls morts, pera 'ls viatjes, pera la falta d' aygua, pera 'ls eclipses de sol y lluna, pera 'ls combats, pera las trenta nits del Ramadan, pera las pascuas, pera la kaàba; últimament n' hi ha de satisfactorias y de supererogació.