Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/103

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
99
ali-bey el abbassí


CAPITOL X


Almoyna.—Dejuni.—Pelegrinació.—Calendari.—Mesos sagrats.—Pascuas.—Empleats de las mesquitas.—Festivitats.—Supersticions.


 Després de la creencia de que existeix un sol Deu totpoderós, y la fé en la missió de son profeta, com també la obligació de las oracions canónicas; s' ha d' observar lo precepte de fer almoyna: lley absolutament obligatoria pera tot mussulmá que 's trobi en estat de cumplirla.
 Dit precepte comprén lo delme almoyner, la almoyna pascual, lo sacrifici pascual, los donatius, fundacions pías, y las almoynas eventuals de caritat. Lo delme almoyner equival á dos y mitj per cent al any de tot lo que 's posseheix, escepte los moltons y cabras, que no contribuheixen sinó á rahó d' un per cent. L' almoyna se deu distribuhir als pobres; més aixó se verifica generosament y sense cálcul minuciós, donchs tot cor sensible á las desgracias del pobre, contribuheix en proporció major que la fixada per la lley. Jo he seguit sempre la costum de mantenir cert número d' infelissos ó esguerrats, ademés de las almoynas accidentals que feya, y ab aixó crech haver fet ma obligació.
 Se nomena almoyna pascual la obligació imposta á tot mussulmá acomodat de donar als pobres lo primer dia del mes Schuàl, que es la petita pascua (lo Eid seguir), mitja mesura de blat ó farina, ó una mesura d' ordi ó dátils, abans de sortir lo sol. Los pares de familia y las personas que tenen casa parada, han de donar per cada individuo de la familia, tant com per ells mateixos; més se te la llibertat de fer aquesta almoyna en diner ó en especie.
 Lo sacrifici pascual es lo d' un moltó, bou ó camell, que