Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
101
ali-bey el abbassí

tants dias en altre temps á discreció de cada hú, més si la trasgressió del dejuni d' un sol dia, ha sigut voluntaria sense causa llegítima, llavors en expiació d' aquesta falta s' han de dejunar setanta un dias.
 Desde la posta del sol fins á l' hora de la oració del matí, se pot menjar, beurer, fumar y divertirse tant com se vulla durant la nit; més las personas timoratas emplean lo temps en resar á sas casas ó en las mesquitas, llegir lo Corán, fer obras de caritat, reunirse en una societat fraternal y agradable, pero sempre circunspecta. En aquest temps cessan las enemistats, se reuneixen las familias, y 'ls pobres se veuhen socorreguts més que may ab abundants almoynas.
 Las mesquitas están obertas é iluminadas durant la nit tot lo temps del Ramadan, y la gentada entra y surt sense parar; las botigas están obertas y son frecuentadas per homes y donas, lo mateix que 'ls cafés, pero á aquestos tant sols hi van los homes, y sempre conservant lo carácter de gravetat que distingeix al mussulmá.
 Com passan tot lo dia sense menjar ni beurer, esperan ab impaciencia la hora del mogareb ó posta del sol; á la primera senyal del mudden públich, colocat en lo alt del minaret, tothom se posa en moviment, y de moment menjan farinetas ab mel, sucre ú altre condiment nutritiu: després fan la oració, y al cap de poch se posan á menjar. Molts menjan tres ó quatre vegadas á la nit; més jo solsament prenia té, y al matí, ans d' apuntar lo dia, farinetas ó una mica d' alcuscus.
 Los richs apenas s' adonan del dejuni del Ramadan, per que passan lo dia dormint, pera rescabalarse de sas privacions de la nit, de manera que no fan sino cambiar la época de sos goigs diaris: més es penitencia molt gran pera la gent del poble, donchs no tenint altres medis de subsisténcia que 'l travall del dia, tampoch pot escapar al rigor del precepte alternant son método de vida. S' observa ab tanta puntualitat lo dejuni del Ramadan, que un mussulmá que 'l trenqués voluntariament, sense causa llegítima, y sobre tot á presencia de testimonis, seria tingut per digne de la pena de mort com infidel.
 Essent llunars los mesos árabes, y comensant cada un desde lo moment que 's descubreix la llunanova á la simple vista