| Nahhàr et Zenin, Nahhàr telàta, |
dia segon. id. tercer. |
Dilluns. Dimars. |
Los dias de dejuni y festa entre any son:
Lo dia 1, 2, 3 y 10 del Moharram, pera lo dejuni.
En lo mes Saffar no hi ha dejunis ni festas.
Lo 12 del Rabiul-aual, se celebra El Mulad ó naixement del profeta; las festas duran fins al 19, y en aquesta época se circuncidan comunment los noys.
Res hi ha de particular en los tres mesos següents.
Lo primer dijous y 'l dia 27 del mes d' Arjab están consagrats al dejuni.
En lo mes de Schaban, se passa en oració la nit del 15, y se dejuna l' endemá.
Tot lo mes del Ramadan es de dejuni; se fan oracions durant las nits, y en particular en las del 27 y 30, que s' han de passar totas enteras en oració.
La pascua nomenada l' Eïd seguir ó petita pascua, s' ha fixat pera 'l primer del mes Schual. Aquest dia es lo destinat á donar l' almoyna pascual de que ja havem parlat, y á fer la oració pascual en l' Emsàlla, de que parlarém més endevant. Després d' aquest dia de pascua, se dejuna altres sis dias que s' esculleixen á voluntat en lo trascurs del mateix mes.
Res hi ha de particular en lo mes Dulkaada.
En lo de Dulhaja, los mussulmans que no van á la Meca dejunan los nou primers dias. Lo dia 10 del dit mes, comensa la pascua nomenada Eïd quibir ó gran pascua, que dura tres dias, lo primer dels quals se va molt dematinet á fer la oració pascual al Emsalla, y tornant á casa, se sacrifica un moltó en memoria del sacrifici d' Abraham. En aquesta época se practican las cerimonias de la pelegrinació de la Meca.
Los dits mesos constan de vintinou y trenta dias; l' any sols ne te tres cents cincuanta quatre, y per consegüent lo terme dels dotze mesos s' adelanta onze ó dotze dias al dels mesos
