Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
105
ali-bey el abbassí

solars. Resulta d' aquí que 'l Ramadan, com las pascuas, donan la volta del any solar, y no 's troban poch més ó menos en lo mateix punt sino al cap de trenta hu ó trenta dos anys solars, que componen un any llunar de més. Lo present any, que es lo 1218 de la hégira comensá lo 23 d' Abril de 1803 de Crist.
 Lo dejuni del Ramadan es l' únich verdaderament obligatori per precepte diví; los altres no son sino práctica relligiosa imitativa.
 Los mussulmans contan al any quatre mesos sagrats, durant los quals no s' ha de fer guerra sino per necessitat, ni matar á ningú. Dits mesos son los de Moharram, Arjab, Dulkaada y Dulhaja.
 Pera la oració pascual, hi ha fora de la ciutat un lloch destinat, que s' anomena El Emsalla, ahont s' aplega tot lo poble lo matí del dia primer de cada pascua, abans de sortir lo sol.
 Com lo sultá se trobava aquí la última pascua, la festa fou magnífica. De totas las provincias del imperi acudiren bajás, kaids y grans scheiks, al cap de numerosos escuadrons de caballería, y acamparen la major part fora de la ciutat.
 En lo lloch del Emsalla se formá un clos quadrat, tancat per tres parts com un llens de cinch ó sis peus d' alsaria y uns xeixanta de llargada per cada un dels costats, ab una tribuna dins pera 'l predicador. Eram més de siscents homes dins del clos; á fora hi havia tota la població de Fez y 'ls fidels que havian vingut de las provincias, formant una reunió de més de duas centas cinquanta mil personas. A la arrivada del sultá comensá la oració. Cada vegada que l' imam y 'l mudden pronunciavan la exclamació ¡Allàhou aki bàr! ¡Deu molt gran! pera 'ls moviments dels rikats, era al instant repetida per gran número de muddens, espargits entre la gentada fins á una gran distancia; á aquest crit se veyan postrar devant de la Divinitat duas centas cinquanta mil ánimas ab son soberá, y tenint per temple la naturalesa entera: espectacle verdaderament august, y que no 's pot veure sense sentirse profondament conmogut.

 Després de la oració, un fakih del sultá pujá á la tribuna, pronunciá un sermó, y terminá la cerimonia ab altra breu

14