Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/110

106

viatjes per áfrica y assia

oració. Lo sultá sortí del clos y pujá á caball, seguint tots son exemple. Després d' haver donat un passeig, durant lo qual li sortiren al encontre pera saludarlo diferentas representacions de las provincias, se retirá; y tot seguit comensaren los cossos de caballs, las escaramussas, escopetadas y crits d' alegría, que duraren tres dias en la ciutat y sa comarca.
 Es bastant notable 'l modo que tenia cada cos de saludar al sultá. Formats en batalla ó en renglas, se presentavan al sultá ab sos llarchs fusells, que sostenian perpendicularment devant d' ells ab la má dreta; y apoyats en la sella, doblegavan lo cos endevant fent una reverencia, y cridant tots á la vegada: ¡Allàh iebàrk omor Sidina! ¡Deu beneheix la vida de nostre senyor! Després se retiravan pera fer lloch á altres. Lo gefe de cada cos s' avansava un moment; y acostantse al sultá, 'l saludava en particular, se donava á coneixer, y feya senyal als seus pera acostarse y retirarse.
 A poca distancia del sultá 's veyan moltas companyías de sa guardia á caball, ab infinit número de banderas, una banda de timbals esquerdats y de dolsaynas desafinadíssimas. Prop del sultá anavan sos primers oficials y alguns patjes á peu; dos dels últims se mantenian sempre á un costat y altre del caball ab un mocador de seda á la má pera espantar las moscas.
 Lo senzill de la festa, la bona fé d' un poble inmens, son reculliment y fervor durant la oració, y la grandesa del temple, qual volta es la inmensitat del espay, y son canalobre l' astre engendrador dels móns, forman lo quadro més imponent y patétich que poden presentar los homes reunits en societat, al rendir homenatje al gran Deu de la naturalesa.
 Hem fet avinent ja que entre 'ls mussulmans, no hi ha sacerdots propiament dits. Los que serveixen en las mesquitas no portan cap distintiu que 'ls fassi reconeixer, ni carácter que 'ls eximeixi de las obligacions de ciutadá; perque tenen donas, travallan y pagan contribucions; en una paraula, l' ordre del sacerdoci, que en los altres cults forma classe apart en l' estat, y quals individuos son mirats com mediadors entre l' home y 'l Sér suprem, no existeix entre 'ls mussulmans. Aquí 'ls homes son iguals devant lo Criador de totas las co-