sas; los temples no tenen indrets reservats ni llochs privilegiats. La virtut ó 'l vici son los únichs medis que acostan ó apartan al home de la Divinitat.
Los empleats de las mesquitas son primer los imams que dirigeixen la oració, predican los divendres, y á vegadas llegeixen llibres sagrats; en segon lloch los muddens, que convocan al poble desde lo alt dels minarets, y ajudan als imams en la direcció de las oracions. Mes tals empleos no imprimeixen carácter als que 'ls exerceixen; aixís es que desde 'l moment que acaban sas funcions, se dedican á sos quefers com senzills ciutadans: si falta l' imam en la mesquita, lo mudden ó qualsevol altre individuo del poble 's posa al cap de l' assamblea, dirigeix la oració y desempenya las funcions del verdader imam.
Los mussulmans no tenen més festas entre any que las de las pascuas y del naixement del profeta. Los divendres travalla 'l mussulmá lo mateix que 'ls altres dias de la setmana; comensa al matí fins á una hora ans del mitj dia, en que deixa l' obrador ó las ocupacions pera anar á fer sa ablució y oracions á la mesquita; retorna després al travall, sense que tan contínua ocupació influheixi gens en la salut ó felicitat del poble, que al contrari está molt sá, y te la ventatja de contar al any cincuanta dos dias més de travall, que son sacrificats ó perduts pera 'ls individuos d' altres relligions.
De lo dit s' infereix que l' islàm ó relligió de Mahoma es austera. La paraula islamisme vol dir abandono de sí mateix á Deu, y sobre aquesta base principal se funda 'l cult. La fé viva en la existencia d' un sol Deu, la puresa, la oració, la caritat y la mortificació per medi del dejuni y pelegrinació, son sos carácters essencials; carácters que la farán respectable á totas las nacions y edats, als ulls dels filosops que la conegan per altras relacions que las que han donat novelistas ó viatjers poch instruhits.
La creencia en las missions de Noé, Abraham, Moisés, Jesucrist, y altres antichs profetas, es article indispensable pera la introducció al islam; de modo que un juheu no potser admés entre 'ls fidels, sense que abans hagi donat probas de sa creencia en la missió de Jesucrist, reconegut com l' esperit de Deu (Ruh Ullàh) y fill d' una verge; lo qual confessa lo Coran.
