Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
113
ali-bey el abbassí

portant á son costat al oficial que sostenia lo parassol montat en altre mula. Lo parassol es en lo Marroch lo distintiu del soberá; ningú més que ell, sos fills y germans pot durne, no obstant á mí se m' otorgá lo inestimable honor d' usarne. Vuyt ó deu criats anavan prop del sultá; lo ministre Salahui seguia derrera ab un criat á peu, y tancavan la marxa alguns empleats y mil soldats de caballería blanchs y negres, ab llarchs fusells á la má, formant una especie de línea de batalla, qual centre tenia deu ó dotze homes de rengla y potser més, y quinas extremitats acabavan en punxa ab un sol genet; més sens ordre de distancias. En lo centre de la línea hi havia un rengle de tretze grans banderas, cada qual de son color, unas vermellas, altras verdas, grogas ó blancas, lo que serveix de punt de vista á la tropa pera avansar, fer parada ó girar; més tots los moviments se fan tumultuosament y en desordre. Prop de las banderas hi van quatre ó sis timbals esquerdats ab algunas dolentas dolsaynas; més no tocá aquesta especie de música fins després d' haver entrat lo sultá en son palau.
 Vaig anar lo mateix dia á veure á Muley Abdsulem, y li vaig demanar consell respecte lo que devia fer pera ser presentat al sultá. Me respongué que tot seguit anava á parlarne. Passá sense perdre un moment al palau, y de retorn m' anunciá que 'l sultá me rebria tots los divendres, y que si no m' enviava á buscar cada dia, era perque no volia darme molestia ni privarme de ma llibertat; finalment, que m' enviaria un dels seus sabis, lo qual s' encarregaria d' acompanyarme al palau.
 En efecte, l' endemá, trovantme en ma casa en companyía d' unas vint personas, m' anunciaren un missatje del sultá. Vaig fer entrar al enviat, que era 'l primer astrónom y astrólech de la Córt: aquest se presentá manifestantme 'l més gran respecte, y posantme á las mans un magnífich hhaik de part del sultá, afegint que ell, Sidi Ginnàn, tenia l' honor d' haver sigut nombrat per S. M. pera acompanyarme al palau cada divendres.
 Després de besar l' hhaik y posarmel sobre 'l cap, segons costúm, lo vaig deixar sobre mon coixí, essent felicitat per tots los presents.