Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/120

116

viatjes per áfrica y assia

via donat ordre de que m' acompanyés cada divendres á la mesquita, com ho havia fet aquell dia.
Tot seguit vaig coneixer la mala fé d' aquell home; y per aixó li vaig respondrer en sech: molt be, peró m' es indiferent venir aquí á fer ma oració, ó ferla en qualsevol altra mesquita. Aixó 'l va confondre y procurá dissimular sa intriga. Me conduhí al carrer per una porta interior del palau, dihentme misteriosament: sortim per aqui, perque com tothom sab que 'l sultá vos ha demanat, advertirán més prompte las senyals de distinció que vos concedeix. Indignat de la fellonía d' aquell subjecte, vaig dir agrement: tant se me 'n dona sortir per aquí com per altra porta; y montant al instant á caball vaig sortir ab los meus criats. Ell pujá també en sa mula, y corrent pera atraparme se posá á mon costat y 'm preguntá si volia donar una volta: li responguí que no. Me seguí fins á casa y 's retirá.
Alguns amichs que m' esperavan, vejentme entrar molt enfadat, s' apressaren á preguntarme si havia vist al sultá. Los hi vaig contar ma aventura, y quedaren admirats.
Jo coneixia prou la forsa de ma influencia, com també 'ls motius de la conducta de Sidi Ginnan, y era ja indispensable donar un cop que produhís son efecte en lo públich. Vaig posar má á la ploma, y vaig escriure una memoria dividida en dotze articles. Vaig demostrar geométricament la injusticia d' aquella especie de menyspreu, puig jo res havia pretengut, y 'l sultá per lo contrari no m' havia enviat á buscar sino pera més desairarme. L' últim article acabava així: per aquesta rahó surto inmediatament pera Alger. Vaig manifestar á mos amichs que anava á marxar al moment, pregant á Hadj Edris que dongués desseguida las disposicions pera mon viatje, y á una persona de la reunió li vaig encarregar que dugués ma carta á Muley Abdsulem. Aixís que sentiren llegir mos amichs lo que acabava d' escriurer, y sobre tot convensuts de ma resolució, tremolaren y feren tot lo possible pera detenirme; més no vaig escoltar cap rahó fins que m' observaren que un mussulmá no deu viatjar durant lo Ramadan sense molta necessitat. Llavors vaig cedir, y consentí en passar lo Ramadan á Fez; més declarant que marxaria inmediatament després d' acabat. L' endemá m' enviá un recado