Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/122

118

viatjes per áfrica y assia

me sobre un matalás. Entre altras preguntas que 'm feu, una d' ellas fou si m' agradava aquell país, si 'l clima me probava bé; y després, anomenantme fill seu y donantme altres tituls honrosíssims, afegí repetidas vegadas que era mon pare. Al intentar besarli la má, me presentá lo palmell com á sos propis fills. Trayentse son propi alburnús, me 'l posá ell mateix, repetintme que podia anar á veurel sempre que volgués; que no 'm fixava época perque no tractava de causarme la més lleugera incomoditat. Feya ja estona que durava nostra conversa, quan lo sultá me preguntá la hora: vaig mirar lo rellotje y responguí que era la de la oració. Després d' haver repetit més de cent vegadas que jo era son fill, s' aixecá y entrarem á la mesquita. Aixó passá en presencia de moltas personas, y entre altras en la del mufti ó principal imam del sultá. Aquest personatje, agafantme per la má, me conduhí á la mesquita, que estava plena de gent, y no me la deixá fins que 'm vaig assentar. Semblant entrada en la mesquita ab ma comitiva, y sobre tot revestit com anava del alburnús del sultá, atragué sobre mi las miradas de tots los assistents. Vaig sortir al acabarse la oració; tots quants podian arribarhi me besavan l' espatlla ó la punta de mon vestit. Vaig preguntar per Ginnan, y 'l mufti respongué fent un senyal de menyspreu: deixeulo á aquest miserable, y no hi penseu més. Vaig fer almoyna á la porta de la mesquita, segons ma costúm, y 's demanaren benediccions pera Muley Soliman y pera mi. Després vaig pujar á caball, y vaig tornar á casa del tot satisfet, puig la reparació de ma injuria havia sigut pública, y sobre tot havia fet soroll. Tothom me cumplimentá. Ja no 's tractá llavors de marxar á Alger, y vaig continuar mas visitas al sultá fent la oració ab ell en la tribuna.
Lo mussulmá que no te donas, es generalment mal mirat. Jo may havia pensat en semblant article, perque entregat del tot als goigs del esperit, havia olvidat los del cos. Mos amichs me parlaren d' aixó tantas vegadas que vaig tenir de cedir. Sabent que no volia casarme fins haver fet la pelegrinació á la casa de Deu, me presentaren una jove esclava negra, la que vaig admetre sense mirarla. Las donas de Hadj Edris, haventla reconeguda com amistansada meva, la banyaren, purifi-